El fals documental

documental que integra elements de ficció per construir un discurs basat en la realitat. Explora la realitat mitjançant la recreació de situacions. És un format molt interessant per treballar i plasmar audiovisualment la recuperació i reconstrucció de la història recent d'un entorn (un barri, una ciutat, un poble, etc.). 

 Dóna les mateixes possibilitats educatives que el documental, però amb el valor afegit que es reinterpreten situacions, amb el què els alumnes es posen a la pell dels altres. Necesita d'un treball més acurat de guió i de narrativa audiovisual. 

 El reportatge

Amb intenció informativa i / o divulgativa. Proposa un acostament a la realitat per mostrar els diferents punts de vista sobre un tema, busca plasmar els posicionaments oposats..

Com el documental, necessita la recerca i el contacte amb les persones per conèixer els diferents punts de vista de la realitat. Són interessants per treballar la relació amb l'entorn.

El curtmetratge de ficció

Explica un relat de ficció. Si segueix l'estructura clàssica de guió, consta de tres parts diferenciades: presentació, nus i desenllaç. El disseny de personatges, l'elaboració de diàlegs i la selecció de localitzacions són claus. Aquest gènere possibilita treballar i reforçar els coneixements sobre llenguatge audiovisual i, a la vegada, incentivar la creació i construcció d'un relat. El repte és produir històries motivadores, creades i protagonitzades pel mateix equip de producció.

Parteix d'una història inventada, per tant a la fase inicial hi ha un procés més creatiu. El fet que l'alumnat s'hagi de posar a la pell dels altres pot ser un treball interessant, segons el tema del curtmetratge. Seria una dinàmica similar a la del role playing. Aquestes històries també poden sorgir d'inquietuds que l'alumnat vol expressar.

La mimo ficció

És un curtmetratge en què es suprimeixen els diàlegs, només utilitza imatges, música i títols per explicar la història. Aquesta simplificació té dos avantatges. La realització tècnica esdevé més senzilla (no cal gravar so). D'altra banda, aquest format requereix centrar-se en el relat per mitjà d'imatges, ja que les accions s'han d'entendre per si soles, sense l'ajuda de la paraula. Per tant, serveix per explorar la narrativa.

Té les mateixes possibilitats educatives que el curtmetratge.

El videoclip

Es basa en il·lustrar un tema musical. No exigeix ​​una història tancada, és possible una successió iconogràfica vinculada a la música. De vegades, la banda sonora actua com a excusa per representar una ficció o com a element estructurant de la història. El format convida a molta riquesa de joc amb el llenguatge audiovisual, i és bastant fàcil tècnicament. El grup de producció pot imitar els/-es intèrprets o adaptar el tema musical a la seva realitat més propera.

Ideal per a treballar qüestions grupals, dinàmiques de relació... Escollir el tema musical implica un treball previ sobre preferències de grup i consens. Pot ser interessant per treballar qüestions d'autoestima i de pertinença a una comunitat.

L'espot

És el gènere prototípic de la publicitat comercial o de campanyes. Són peces molt condensades, entre vint segons i un minut. La influència del format ha de ser molt contundent en el mínim temps possible. Una sèrie de recursos argumentatius i lingüístic-retòrics sustenten la construcció d'un missatge en què persuasió, originalitat i suggeriment juguen un paper molt rellevant. Es treballa a fons la significació, tant des d'un punt de vista denotatiu com connotatiu. L'espot desperta la creativitat, i pot arribar a ser molt efectiu per a la promoció de valors socials.

És ideal per treballar valors socials o bé posicionar-se enfront una temàtica. Interessant per articular un discurs que generi canvi d'actituds i conviccions, internes i externes. Es tracta d'un missatge clar i directe. És important doncs un treball previ de debat a fons i presa de decisions sobre el que es vol transmetre. 

La postal audiovisual

Es tracta de relatar audiovisualment una experiència, vivència, sensació, etc. des d'un lloc determinat. La postal pot estar dirigida a algú en concret o a un públic genèric. El format es focalitza en comunicar el que succeeix en un lloc, o en descriure com aquest es percep des de la pròpia mirada. No és una postal turística sinó subjectiva. És molt útil per treballar la relació amb el territori i per connectar realitats allunyades o desconegudes entre si.

Normalment té una base de documental o ficció, així que les possibilitats educatives es vinculen a aquests dos.

El foto relat

Es basa en la construcció d'un relat audiovisual a través de l'ús de fotografies fixes i núvols de diàlegs. Serveix per explicar una història, ja sigui documental o de ficció. Al temps i de forma combinada, es treballen els llenguatges del còmic, la fotografia i l'audiovisual. A cada fotograma és clau decidir què apareix i què diuen els personatges perquè la història avanci i s'entengui. Cada fotografia ha de contenir la informació pertinent per explicar resolutivamente una part de la història.

Interessant per treballar els conceptes bàsics de guió i muntatge de ficció, tot i que no s'utilitzi la càmera de vídeo. Dinàmiques similars a la del génere de ficció.